Persèfone, reina dels inferns

images-26.jpegimages-13.jpegimages-17.jpegimages-24.jpegimages-25.jpegimages-16.jpegimagenarcissus_jw.jpgimages-5.jpegimages-2.jpegimages-11.jpegimages-12.jpeg

images-10.jpeg

images-9.jpeg

[reproducció d’una entrada del Blog de Mireia Rosich. Les imatges no guarden la disposició ni l’ordre original:]

Feia dies que volia repassar el mite de Persèfone, reina dels inferns, per la imatge arquetípica de passar d’ingènua a sàvia. M’he dedicat a buscar imatges, de Persèfone o el seu equivalent romà, Proserpina, i en surten moltes. Els artistes barrocs la van utilitzar amb imatges molt vibrants, Rembrant, Rubens, la famosa escultura de Bernini. Però també he trobat imatges de Prerafaelites, i alguna de més moderna, ratllant el còmic, i….., a la Mònica Belluci. En poso unes quantes i transcric el mite.

El mite

Segons la mitologia grega era una deessa, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades, que regnava el món subterrani.

Quan Persèfone era jove s’anomenava Core, que significa «donzella». Hades, enamorat d’ella, un dia que Core va sortir a recollir flors, la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l’esposa d’Hades i s’anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d’una magrana i tot aquell que provava l’aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l’any al món dels vius i l’altra meitat de l’any al món dels morts.
Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí).
A Roma se la va identificar amb Prosèrpina i el seu equivalent egipci era Isis. Totes tres simbolitzen el mateix, la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.
Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat d’Hades, dalt d’un carro tirat per quatre cavalls negres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s