En el nostre apropament al llibre treballem amb exposicions reflexives –sempre vinculades a una pràctica d’autoobservació–, ampliant el marc de comprensió tant de nosaltres mateixes com del material que llegim: cada conte es converteix en un mirall on reflectir-nos, i en un mapa que ens proporciona la distància necessària per emprendre una reflexió sobre qui som i com som. Practiquem l’escolta activa i el diàleg conscient i respectuós dins dels intercanvis i les reflexions grupals; desvelem allò que ens afecta, ens inquieta, i ens fa sofrir i, progressivament, mitjançant el contacte amb preguntes més íntimes, iniciem un camí de creixement, autoconsciència, desconstrucció de la personalitat i emergència de noves maneres de pensar, sentir, relacionar-nos i habitar-nos; atenem i cuidem el silenci, la interiorització i l’observació dels nostres estats mentals que porta a l’autoconeixement i a la compassió.

Desenvolupem també pràctiques creatives per aprofundir la nostra lectura dels contes. Periòdicament fem sortides fora de l’aula. D’una banda realitzem excursions a la natura i tallers de cap de setmana al camp i, de l’altra, organitzem viatges a diverses ciutats europees per visitar llocs o exposicions d’artistes que ens permeten ampliar i afinar els nostres camps de percepció, exercitar l’atenció.

Les trobades generen un aliment vital, emocional i mental que ajuda a sanar aspectes ferits de la psique femenina, a restaurar i regenerar identitats malmeses i a crear vincles nutritius. Propicien el restabliment d’una xarxa de reflexió i ajuda mútua que, convertint-se en un espai matriu, afavoreix progressius naixements de consciència. Així es revitalitza la vida interior de cadascuna i ens possibilita una actuació més assertiva en el món exterior.

 

Anuncis