Comparteixo un escrit de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba sobre “El bosc de les creus”, una acció artística-ritual de dol que un artista i bomber ha portat a cap al Bages-Anoia després d’un incendi. Es d’un gran impacte i d’una sensibilitat i una gosadia que reconeixerem com a molt properes.
He llegit, he vist i he intuït tantes superfluïtats al voltant d’EL BOSC DE LES CREUS, obra descomunal en tots els sentits, de l’artista –i després bomber– Marc Sellarès, que aquests darrers dies de concreció numèrica i de fi de cicle em superen. Un exemple, només: no fa falta exalçar la cosificació de la dona d’una manera totalment buida de sentit arran de les creus per impressionar. L’obra de Sellarès parla per se. I diu molt.
Em vaig impressionar amb la seva darrera creació des del primer moment que en vaig tenir notícia. Era a través d’un diari comarcal que deia que un bomber havia començat a fer un ritual de dol amb les restes de l’incendi del 26 de juliol al Bages-Anoia. Els incendis sempre ens cremen una part de nosaltres, i els bombers són els herois que el subconscient col·lectiu idolatra com els homes que evitaran que…
View original post 1.171 more words
blog de les llobes 
Rosa, moltes gràcies per portar al cau de llobes aquest artista i el seu gest tan necessari: ritual de dol perquè segueixi fluint la vida… amb aquestes creus que tantes vegades hem dibuixat per marcar i fixar també alguna pèrdua en el nostre recorregut vital… M’ha arribat molt l’article de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba, em sembla d’una sensibilitat aguda i lúcida… És hora, sí, de crear nous símbols i d’activar antics rituals… Chantal Maillard assenyalava que “un símbol s’activi significa que quelcom el descobreixi dins seu. Qui descobreixi un símbol descobreix una força” escribía la poeta… El gest creatiu i compassiu de Marc Sellarès ens ho recorda… i ens necessita a tots nosaltres per activar-ho…